viernes, 13 de enero de 2012

DAMA BLANCA, PALOMETA VOLA, VOLA LA MEUA BELLA PALOMETA BLAVA, EL TEU PARADÍS ÉS FIDEL AL TEU AMOR, EL TEU PARADÍS ÉS HONEST A LES TEUES ALES

Em recorre una algria, la veritat és que no puc evitar posar-me nerviosa, al pensar en tu, no és aclaparament és nerviosisme, perquè si imagine per un instant que la meua dolça nimfa dels meus sons, de les roses, m'ama,que el meu amor és correspost em dóna un subidon d'amor, com si de sucre es tractara.

Ja es que la paciència és el millor guió de mon paradís amb ales de palometa, d'això no em cap dubte, sàrria la meua millor arma per a afrontar este repte sense perdre el meu son, amb la meua amiga la paciència de la meua mà, perquè vull ser lleial i honesta al meu son, no puc perdre-ho, no puc deixar-ho d'amar, perquè el meu suport és incondicional, perquè jo estaré al final del camí.

Vull abrigar-te amb les meues lletres, a pesar que jo m'haja de despullar davant de tu i davant del món sencer, deixar el meu cor al descobert, per a creure que esta història tindrà una continuació, perquè no deixara d'amar-te i no pus deixar d'esperar-te, perquè no vull perdre't, perquè vull lluitar del teu costat.

Este amor farà miracles, si estem juntes, unides amb les mans entrellaçades com un matoll, dos cors cuidant-se en un jardí d'amor, serem un veler en el mar lleuger i res s'intempondra a este amor.

Esta nit soñe amb tu i amb la felicitat, parlàvem de felicitat, la veritat que quan t'escric et sent tan prop de tu, que és com si ens haguérem vist fa una hora i tornàrem a quedar en altres tantes, no s'és com si estos mesos només foren segons quan t'escric, per això et comandament lletres, espere que no et molesten ni t'aclaparen, només vull sentir-te prop, que sàpies que estic del teu costat, estiguem juntes o no, sempre podràs comptar amb tu, no obstant això este és el meu son, la teua eres la meua musa i la meua dama blanca i faré l'impossible per fer realitat els meus sons.

La meua ànima té un destí, somiar-te, obrint-se els braços del món, perquè amb tu al meu costat, sóc invencible, perquè no veus eixa llum gran que encenc cada nit perquè no tingues por, no veus eixe manto de calor que t'inunda perquè pugues dormir, perquè eixe és el meu amor, perquè el meu amor et voldrà per sempre, es que no es pot dir per sempre, però la veritat que el meu amor per tu quedara immortaliltzat, estigues al meu costat o no.

No vull que ningú, absolutament ningú, pose en entre el dit el que sent per tu, et faça dubtar del meu amor, perquè el meu amor per tu és pur i net, perquè eres una bona persona, que ha patit per una vida plena de despropòsits, però jo vaig veure que m'amaves en els teus ulls, jo vaig veure que m'amaves en el teu cor, perquè d'alguna manera me vas deixar entrar en la teua ànima, en el teu cor, per això t'escric, no m'enamore de la teua fatxada ni del teu exterior, ni del que es pot veure superficialment, m'enamore de qui eres realment, m'enamore del teu interior.

Només vull que tingues confiança en tu mateixa, que tingues seguretat en tu mateixa, que et relaxes i et tranquil·litzes, no et poses malament perquè tindré paciència perquè vaig veure l'amor en els teus ulls i donaria el que fóra per tornar a veure'm reflectida en ells, si he d'esperar esperara, una simple mirada teua basta tota l'espera del món

He decidit començar a escriure una novel·la, encara que la veritat se'm fa difícil, hauria d'entregar-la al maig, són 150 pagines, els semifinalistes publiquen un llibre i el finalista publica llibre, guanyant una generosa quantitat.

He decidit el tema de de l'amor entre dones, però no es com començar-ho, en això estic ara, ja es que una vegada que em pose, però açò és mes difícil que escriure poesies i relats o contes, és una història, que té un principi, una trama i un final, però imagina't que seriosa semifinalista, seriosa un son, anar a una llibreria i veure un llibre meu a vendre, la qual cosa passa que sóc massa critica amb mi mateixa i mai em pareix massa bo el que escric.

passa una bona vesprada, m'agrade menjar amb tu i el viet, ara vete amb la teua filla de passeig o amb les teues amigues, que jo he d'escriure, em tancara en l'escriptori, em posaré musica, saps que? no puc escoltar els vídeos de you tube, una danya, per això ara em xuple la ràdio sencera.


Per cert un dubte, t'agrada el cine? mai n'hem parlat, bo a mon m'encanta el cine, mai sàrria igual que veure a casa, en una pantalla gran o xicoteta, no es pot comparar anar a una sala de cine, la veritat que el cine és un de les meues postres favorites per a passar una bona vesprada.

em doní un passeig al matí, mentres t'escrivia unes triades lletres boniques per a donar-te els bons dies, no t'espantes val, sóc així, però no t'exigiré res que no pugues donar-me, només deixar-me empartarte del meu afecte i suport, promet-me que les disfrutares sense sentir-te aclaparada, això espere, potser a vegades em pose massa efusiva, però és que m'alce tan enèrgica hui, que no vaig poder no deixar-me portar pel meu impuls d'escriure't, t'he de dir-te quelcom tot el que t'he escrit fins ara és veritat, igual que quan escriure aquella carta despedint-me de tu fins hui que et dic que et vull, tot és veritat, no dubtes d'elles, són lletres plenes d'amor i afecte, que van dirigides a tu.

Ja es que el karaoke t'agrada, no se't resistix cantar cançons, bo sempre intentaves escaquejar-te però bo sempre aconseguia que entràrem, però al final t'agradava mes que a la meua cantar cançons, a banda de ser un gran duo per a destrossar cançons, t'hauràs donat compte que cantar no és el meu, a mon se'm dóna desafinar, el teu no ho fas malament, record quan vas cantar aquella cançó en francés, si com es cridava, no la record, però si em recorde d'un veler cridat llibertat.

Edifique un racó on només nosaltres siguem creació i vida. En un suau bufit de cada matinada teua t'envie besos i abraços, missatges carregats de molts sentiments mentres entre cartes i poemes anem refermant un amor que agrada, perquè tot el gran, tot el bo i tot el millor sempre està reservat per al final.

vida eres tu, la teua veu, les teues paraules, els teus caricias... eixes que fan que els meus dies tinguen sentit, on estem tu i jo, i és que l'amor és així, no té mesures, només sap expressar-se i res més.

Eres tot per a mi, el meu principi, el meu final no puc imaginar una vida lluny de tu, perquè estàs ací apegada en els meus ossos, en la meua sang. Eres el meu amor.

Eres l'amor escrit en paper color esperanza,con tinta indeleble, eixa que no ho esborra ni el temps; eres la meua boca quan dic que t'estime, eres el meu cor quan et dic que t'estrany, eres el meu cos quan et son i quasi puc tocar-te només dient tu nom.


Sé que un dia m'alçaré i l'única cosa que faré serà tancar-te entre els meus braços, besar els teus dolços llavis i jo només et miraré perdent-me en els teus ojos... La lluna quedarà apagada davant de la brillantor del nostre amor, tot es detindrà, les estacions passaran, i jo seguiré abraçada a tu perquè ja som una, ja no hi haurà ningú que puga impedir este romanç. d'estar ací escrivint i estranyant, sé que t'estime, i més que res en el món el meu son és abraçar-te fins a quedar-me dormida en els teus braços esperant el nou dia.

Et deixe amb un somriure, perquè vull que sàpies que quan t'escric va somriure, així vull que m'imagines somrient-te i també pots imaginar-me abraçada a tu tranquil·la, sentint el teu amor, o quan estava tombada en tu en la platja, imagina'm com vullgues, però imagina'm feliç perquè així em sent quan estic al teu costat.

Entre silencis t'estime, et venero, et guarda i et protegisc. Entre sons alce un lloc per a tindre't junt amb mi.
UNA MORTAL ENAMORADA D'UNA NOVA VIDA AMB LA SEUA PALOMETA D'ALES DE COLORS, PER A SORPRENDRE'S AMB LA SEUA ÀNIMA DE SIRENA ENCANTADA




No hay comentarios:

Publicar un comentario